El blog de cubells

El programari lliure et pertany

Estava llegint una entrada molt interessant d'un dels creadors del gestor de continguts Ghost, que vaig fer servir al meu blog durant un temps. Ghost està molt bé. Fa servir node.js, per tant, és modern, és ràpid, fa servir markdown al seu editor (el que més m'agrada), i moltes més coses.

Però al que anàvem. En l'apunt, John O'nolan explica el que han aprés després de crear Ghost. Mooolt interessant.

Aniré comentant, si em ve de gust en un futur, més punts de la seua entrada interessant. Però hui volia destacar un punt en especial.

Ho vaig comentar a la meua xarrada en la festa d'instal·lació d'Ubuntu que vam fer a Foios: l'important de les llibertats del programari lliure és que et concedeixen la propietat del programari. El codi ja no és ni de una empresa, ni d'una comunitat, ni de res: és teu, de tots. Amb totes les conseqüències.

En l'apunt, John comentava que un dels problemes amb què s'ha trobat és que la gent demana funcionalitats pensant que el desenvolupador té l'obligació de fer-les. I remarco el que diu:

Així és com funciona el programari lliure: si vols alguna cosa, fes-ho.

Aquesta és la llibertat que el programari lliure et dóna. Nosaltres construïm un producte base que podeu adaptar, estendre o integrar conforme volgueu. Això no ho podeu fer en plataformes de codi tancat. El programari lliure = la llibertat de fet coses amb ell. Però això no és com la gent ho entén.

Doncs durant el desenvolupament del Ghost es trobaren que hom demanava funcionalitats molt interessants, però eren incapaces de posar-se a fer-les ells mateix. Que és el que s'ha de fer.

Jo m'he trobat amb això i si sou desenvolupadors, també sabreu a què em referisc. No sé si és per inexperiència en el programari lliure, o perquè venen de plataformes privades en què hi ha una empresa darrere o simplement és perquè hi ha gent per a tot, fins i tot per tindre la cara dura de demanar sense contemplacions.

Aleshores, és comú en els entorns lliures en què em moc que arribe un desenvolupador i et diga si podies fer aquesta o aquesta altra funcionalitat, que ell la necessita. Pacagar-se.

Primer de tot, el programari és tan teu com meu. No tinc cap obligació de fer res si no em pagues. Si tanta pressa tens, fes-ho tu mateix. I així de pas, estens l'esperit de col·laboració que intenta propagar el programari lliure. Hui per tu i demà per mi.

Al principi em feia molta ràbia aquest tipus de gent. Ara ja no, els veus venir i quan els dius la crua realitat, hi ha també de tot. Qui s'emprenya, la majoria, o qui decideix introduir-se per fi en el món del programari lliure. Són els que valen la pena.

Sense comentaris encara. Comenta ara