On visc?

Publicat el 20 de abril de 2018 a les 20:39 per cubells. Etiquetes: personal

Em sorprèn, quan convide a veure València als amics o coneguts de fora, la cara de sorpresa que posen quan veuen monuments que jo he vist tota la vida. De fet, he passat pel costat d’edificis com ara el palau del Marquès de Dos Aigües, o la mateixa Llotja de València, i ni adonar-me’n que eren tan bonics.

Igual en tants i tants llocs de la capital: la Ciutat de Les Arts i Les Ciències, els jardins del riu, etc. El mateix centre de València s’ha d’admetre que dóna gust.

És normal, a vosaltres també us passarà. Han de vindre de fora per valorar el que tens.

La mateixa sensació m’ha vingut al cap hui, quan anant amb el cotxe, he hagut de parar per les travesseres de Carpesa i reduir la velocitat perquè hi havia un carro amb matxo, amo i neumàtic arrossegat que ocupava el nostre carril.

És aleshores, a deu quilòmetres per hora, quan he posat en valor la distinta velocitat de vida que té el xicon que sostenia l’alitranca amb fermesa i tranquil·litat, i la meua vida atrafegada on no arribe a temps a res.

I he pensat, què hi ha de valor on visc? Vos ho conte.

• L’horta: No puc negar que estar envoltat d’horta és una de les millors coses que té la meua terra. I no som conscients d’això. És impressionant eixir a passejar i trobar-te de seguida amb xufes, carxofes, creïlles, tarongers, cebes, tomateres... Molta gent no té res d’això. Solament asfalt.

• La mar: Jo no puc estar molt de temps sense veure la mar quan viatge. I la tinc a 2 minuts de casa. No sé si podria viure sense i no m’he n’adone que hi és. Aleshores pense en ma tia de Madrid, que venia tots els estius a prendre el sol i bany a la platja, durant 30 dies, mentre hi havia sol, sense parar.
• La vida de poble: Al meu poble, viuen unes 2.500 persones, però el poble es divideix en 2 nuclis units ja per un carrer, el del mig. Per això el nom de Bonrepòs i Mirambell. Jo visc a Bonrepòs, però en Mirambell, el petitó, si passeges pels seus carrers de cases baixes notaràs de seguida la calma, la respiraràs. Pocs pobles hi ha més tranquils i tan prop de la capital. Dóna goig acostar-te a veure els amics i fer vida de poble. I tot just al costat del barranc de Carraixet.
• L’idioma: Una altra cosa que no valorem i que sí que hauríem, és que parlem valencià, apitxat però valencià. La majoria ho fem, i destaca en contraposició a la capital, on s’escolta molt el castellà.

Segur que hi ha més coses a destacar del lloc on visc, però com deia al principi, és difícil distingir quines coses tenim que són un regal però no les valorem perquè les tenim sempre, tots els dies. Les trobarem a faltar quan no les tinguem.