El blog de cubells

On visc?

Em sorprèn, quan convide a veure València als amics o coneguts de fora, la cara de sorpresa que posen quan veuen monuments que jo he vist tota la vida. De fet, he passat pel costat d’edificis com ara el palau del Marquès de Dos Aigües, o la mateixa Llotja de València, i ni adonar-me’n que eren tan bonics.

Igual en tants i tants llocs de la capital: la Ciutat de Les Arts i Les Ciències, els jardins del riu, etc. El mateix centre de València s’ha d’admetre que dóna gust.

És normal, a vosaltres també us passarà. Han de vindre de fora per valorar el que tens.

La mateixa sensació m’ha vingut al cap hui, quan anant amb el cotxe, he hagut de parar per les travesseres de Carpesa i reduir la velocitat perquè hi havia un carro amb matxo, amo i neumàtic arrossegat que ocupava el nostre carril.

És aleshores, a deu quilòmetres per hora, quan he posat en valor la distinta velocitat de vida que té el xicon que sostenia l’alitranca amb fermesa i tranquil·litat, i la meua vida atrafegada on no arribe a temps a res.

I he pensat, què hi ha de valor on visc? Vos ho conte.

Segur que hi ha més coses a destacar del lloc on visc, però com deia al principi, és difícil distingir quines coses tenim que són un regal però no les valorem perquè les tenim sempre, tots els dies. Les trobarem a faltar quan no les tinguem.

Sense comentaris encara. Comenta ara